LogoEl Carmel .cat

Presentació

El Carmel és un barri fet en un terreny gairebé impossible, com tots els barris que han crescut als vessants costeruts dels turons (la Teixonera, el Coll, Can Baró...). Des dels segles XVI, XVII i XVIII ja es van assentar en el turó del Carmel algunes masies d'explotació rural, algunes convertides després en cases d'estiueig dels propietaris. Abans de la construcció de l'ermita del Carmel aquest turó era conegut com turó d'en Móra degut a la masia que hi havia a l'altre vessant. El 1864 es va construir l'ermita del Carmel, petita església sota l'advocació de la Mare de Déu del Carme.

Tota aquesta zona pertanyia al municipi de Sant Joan d'Horta, però les primeres cases eren lluny dels nuclis urbans, amb males comunicacions i amb una xarxa de camins antics i en males condicions. A partir de l'agregació d'Horta a Barcelona (1904) la zona del Carmel encara va quedar més aïllada i els pocs habitants que llavors hi havia es van haver d'organitzar per aconseguir millores socials i urbanes (El Fomento de la barriada del Monte Carmelo, Agrupación de Propietarios del Monte Carmelo...). Fins a finals dels anys trenta el Carmel seria una barriada de torres i torretes amb caire de zona d'estiueig i tranquil·litat, malgrat les mancances en els serveis.

Als anys quaranta, a la postguerra, es va iniciar un procés de transformació de les antigues torres i un començament de vivendes autoconstruïdes. Als anys seixanta amb una altra onada immigratòria es va densificar el barri fins al límit. Durant molts anys el barri va estar mancat de serveis de tota mena i les condicions de vida per als veïns van ser molt precàries en la majoria de casos. Les lluites reivindicatives veïnals i el treball de persones i entitats han aconseguit moltes de les millores del barri actual.

1. Nus de comunicacions

El creuament de la carretera del Carmel amb el carrer Mühlberg, era el més important nus de comunicació de la zona. Allà confluïen quatre poblacions: Gràcia al vessant meridional, Sant Joan d'Horta al septentrional, Sant Martí de Provençals que feia frontera amb el cim del Turó de la Rovira i finalment Sant Andreu del Palomar per la zona de la Font d'en Fargues. Aquesta divisió va ser efectiva fins a l'any 1897 quan va tenir lloc l'agregació dels pobles a Barcelona, excepte Horta que no ho va fer fins el 1904.
Les principals vies de comunicació eren: l'antic camí de can Móra que vorejava la tanca est del Parc Güell i que a través del camí de can Xirot arribava fins a l'actual carretera del Carmel a l'alçada de Mühlberg, per continuar després per l'actual carrer d'Alcalde de Zalamea. El camí de can Móra també tenia un altre ramal turó amunt per l'antic coll del Portell, antiga via que venia de Gràcia per la part oest del Parc Güell, i que continuava més endavant per darrera del turó del Carmel per enllaçar finalment amb l'actual avinguda de la Mare de Déu del Coll. Un altra via de comunicació important era l'antic camí del Carmel que resseguia l'actual carrer Miquel dels Sants Oliver i la seva continuació pel carrer d'Albert Llanas, per enllaçar més o menys a l'alçada de la corba on es trobava amb la carretera del Carmel. Després continuava cap a Horta per l'actual carrer Alcalde de Zalamea, esmentat anteriorment, i que antigament també duia el nom de coll del Portell. Aquest nom el trobem en aquesta zona per diferents llocs i vies de comunicació antics.

Bar Delicias. Ha estat i és un referent en la vida del Carmel com a lloc de trobada i de reunions. De fet als anys seixanta ja s'hi reunien colles de joves cristians que pujaven des de Barcelona per fer pràctiques religioses a l'ermita. Però també ha estat i és un espai d'oci per als veïns per veure's i fer el vermut sobretot els dies de festa. Les seves tapes, sobretot les patates braves dos colors, són una de les seves atraccions. Anomenat antigament Delicias del Carmelo, ha estat immortalitzat sobretot a les novel·les de Juan Marsé. Situat en un lloc estratègic, l'escriptor el fa servir com espai de referència on es mouen els seus personatges. Podríem recordar en aquest sentit Últimas tardes con Teresa, escrita l'any 1965, com la que més s'identifica amb el Carmel. En aquesta novel·la el barri és dibuixat com un suburbi de la ciutat i on el bar Delicias figura tant com a lloc d'esbarjo per els jocs de cartes, com d'encontre de personatges.

 LLOC : Bar Delicias - Ctra. del Carmel amb c. Muhlberg
 TRANSPORT : Bus 24, 28, 86, 92 i 119
 HORARI : Lliure
 MAPA GOOGLE

2. Monument L'ordre d'avui és el desordre de demà (Louis Antoine Saint-Just)

L'escultor d'aquest monument és l'escocès Ian Hamilton Finlay, amb la col·laboració de Peter Coats. La pedra és de Montjuïc (procedent de la caserna militar de Girona situada abans al carrer Lepant). El 1999 la Fundació Miró va fer una exposició d'aquest artista i l'Ajuntament va adquirir aquesta obra. Recollia una pretesa frase d'una de les figures clau de la Revolució Francesa, la del jove Louis Antoine Saint-Just, col·laborador de Robespierre: L'ordre d'avui és el desordre del demà.
Finlay utilitza frases que s'atribueixen a personalitats històriques, però no consta que fossin frases autèntiques, sinó que haurien pogut ser-ho, i corresponen al seu estudi i coneixement dels personatges. L'ordre-desordre que s'apercebia de les àmplies vistes des d'aquest punt, que l'artista havia vist per les fotografies fetes pels seus col·laboradors, li va semblar un excel·lent marc per a aquesta versió.

 LLOC : Ctra. del Carmel amb el camí de Can Mora (a dins del bosc)
 TRANSPORT : Bus 24 i 92
 HORARI : Lliure
 MAPA GOOGLE

3. Can Xirot

Era una finca molt extensa amb terres des de la carretera del Carmel, el turó i fins el Santuari de la Mare de Déu del Carmel. La casa estava situada on avui hi ha el Complex Esportiu Municipal del Carmel, tocant al Parc Güell. Els jardins de Juan Ponce eren terres de can Xirot. Aquest espai es va dedicar a Juan Ponce Perujo (Cuevas del Becerro-Málaga- 1905-1989) per la tasca i la seva activitat en les reivindicacions sobre el Carmel dintre de la Associació de Veïns. A mitjan segle XIX es van explotar en terres de can Xirot diverses mines de ferro. Les característiques ferruginoses del sòl feien que la font de can Xirot tingués molta anomenada per les propietats de l'aigua, que s'envasava i es comercialitzava a Barcelona. A mitjan segle XX els propietaris van intentar fer rendibles les terres amb un projecte d'urbanització, però no va tirar endavant. Amb les terres afectades en part pel projecte del Parc dels Tres Turons als anys setanta es va enderrocar la casa.

 LLOC : Ctra. del Carmel, 42 (per sobre de c. Albert Llanas)
 TRANSPORT : Bus 24 i 92
 MAPA GOOGLE

4. Can Móra

És l'única masia d'aquesta zona que es conserva, al camí del Portell, zona de pas de Gràcia a Horta des d'antic. Actualment és una residencia geriàtrica en una casa ben rehabilitada. L'extensió de la finca s'estenia pel Coll i Vallcarca. A la façana de la casa hi apareix l'any 1750, però és probable que sigui una reforma d'una construcció anterior. A principis del segle XX el propietari d'aleshores es va iniciar un procés de segregacions de les terres de la casa on es van projectar carrers i noves construccions.

Vista Park. A la Barcelona especulativa dels anys seixanta i primers dels setanta l'empresa FUSA, una de les grans immobiliàries barcelonines, davant de la mala fama que tenia el barri del Carmel va idear un projecte sota el lema "Para vivir muy por encima de Barcelona" denominat Vista Park. A l'any 1973 van començar a sortir els anuncis a la premsa i dirigits a la classe mitjana per viure en un barri obrer. L'atractiu era la proximitat al Parc Güell, però per contra es trobava al costat de les barraques de Raimon Casellas. Es va construir en una zona verda afectada pel Pla dels Tres Turons.

 LLOC : Can Móra - c. Portell, 10 (amb camí de Can Mora)
 TRANSPORT : Bus 87 i 119
 HORARI : Només vista exterior
 MAPA GOOGLE

 LLOC : Vista Park - Pl. de Vista Park
 TRANSPORT : Bus 24 i 92
 HORARI : Lliure
 MAPA GOOGLE

5. Església de la Mare de Déu del Carmel

El 1864 es va construir l'ermita anomenada santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel. Hi residia l'ermità Miquel Viladoms. Inicialment, tenia dependència parroquial de Sant Joan d'Horta. A l'inici del segle XX, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i San Martí de Provençals, sobretot. A partir dels anys quaranta va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona. L'any 1962 es va establir com a parròquia i, a final dels anys vuitanta es va inaugurar el nou temple al costat de la primitiva ermita.

 LLOC : c. Santuari, 116
 TRANSPORT : Bus 24, 28, 86, 92 i 119
 HORARI : Contactar amb el 934 295 793
 MAPA GOOGLE

6. Casa Bech

És una majestuosa casa que, malgrat que té la teulada esfondrada i els seus jardins són plens de vegetació, es veu des de molts indrets de l'entorn. És al carrer de la Gran Vista i es pot veure el mur de tancament de la finca amb unes voltes de pedra. Data de 1916 i pertanyia a Francesc de Paula Bech i Morera, pare de Lola Bech, pintora d'anomenada en l'època. La casa és un exemple de casa d'estiueig de gent benestant en la zona dels turons de la Barcelona del principi de segle. Actualment, la casa i els terrenys que encara queden (la resta va ser parcel·lada) pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona.

 LLOC : c. Gran Vista, 142
 TRANSPORT : Bus 24, 28, 86 i 119
 MAPA GOOGLE

7. Biblioteca el Carmel – Juan Marsé

La biblioteca el Carmel - Juan Marsé es va inaugurar l'11 d'octubre del 2003. Situada al carrer de la Murtra, 135, és en un edifici de nova construcció de més de 2.300 m2. Abans el lloc havia estat un antic abocador d'escombreries. Disposa de sala d'actes i té dues àmplies terrasses que s'utilitzen durant el bon temps com a espai de lectura informal. En homenatge a Juan Marsé, l'autor del Carmel del qual porta el nom, la biblioteca disposa d'un fons especialitzat en novel·la barcelonina contemporània.

 LLOC : c. Murtra, 135-145
 TRANSPORT : Bus 119
 HORARI : 
      Del 25/09 al 22/06
      dl, dc i dv de 10 a 21 h 
      dt, dj i ds de 10 a 14 i de 16 a 21 h 
      dg d'11 a 14 h 
      Del 23/06 al 31/07 
      dl, dc i dv de 10 a 21 h 
      dt i dj de 10 a 14 i de 16 a 21 h 
      ds de 10 a 14 h 
      De l'1/08 al 31/08 
      Tots els dies tancat 
      De l'1/09 al 24/09 
      dl, dc i dv de 10 a 21 h 
      dt i dj de 10 a 14 i de 16 a 21 h 
      ds de 10 a 14 h
 MAPA GOOGLE

8. Can Mans

Casa documentada el segle XVII estava situada en el terreny comprès entre els carrers Murtra, l'Alguer, Calderón de la Barca i Segimon. Tal com va arribar als nostres dies era una casa reformada cap el segle XIX. Cap el 1900 aquella zona i les cases de l'entorn es coneixia com la barriada de can Mans. A finals del segle XIX la situació de can Mans era en un eix de comunicació de Gràcia amb Horta i per aquesta causa en aquells moments era una fonda.
A la dècada dels anys vint del segle XX es va crear l'Agrupación de Propietarios del Monte Carmelo i en aquella època es va convertir en la seu de l'entitat. Aquells anys als jardins de la casa on hi havia gran quantitat d'arbres i plantes, s'hi van celebrar festes socials dels socis de l'entitat.

"Barri de les escales": Murta, Santuari, Feijoo...
El «barri de les escales» és una zona que s'estén entre els carrers de Santuari, de Calderón de la Barca i el de Llobregós, sent el carrer de la Murtra el seu eix vertebral. Durant el període d'auto-construcció, que va arribar fins als anys 1962-1964, algunes constructores van desafiar les més elementals regles d'urbanisme, aixecant edificis sobre els grans desnivells del turó, amb escales tallades toscament sobre la pedra que feien l'ofici de carrers. Molts d'aquests espais havien estat antigues pedreres.
La geografia turmentada d'aquest turó ha generat carrers, alguns amb desnivells increïbles, que han estat «salvats» a base d'escales. La col·locació darrerament d'escales mecàniques ha facilitat el desplaçament pel barri.
Hi ha altres carrers amb característiques semblants com el carrer Feijoo, el passatge dels Santuaris, o el de l'Alguer, un carrer estret que des de la construcció de la Biblioteca ha estat eixamplat i que amb l'última actuació municipal ha realitzat un salt qualitatiu amb l'incorporació d'escales mecàniques i un elevador des del carrer Murtra fins al carrer del Santuari. El mirador des de dalt és una de les vistes més espectaculars de la ciutat.

 LLOC : Can Mans - c. Segimon, 19
 TRANSPORT : Bus 86 i 119
 MAPA GOOGLE

 LLOC : Barri de les escales - c. Feijoo
 TRANSPORT : Bus 28, 86, 92 i 119
 HORARI : Lliure
 MAPA GOOGLE

9. Torre Libro (1896)

Aquesta casa del carrer Hortal és un dels pocs exemples de torres d'estiueig de l'època que queden en peu i en bon estat de conservació. Sembla ser que el seu primer propietari, qui va fer construir la casa, va ser el gran lingüista Antoni M. Alcover i Sureda (1862-1932) on hi va fer estades curtes quan era a Barcelona.

Carrer Hortal. Miguel Hortal i Arisó propietari de la zona que va ser un dels primers a parcel·lar les seves terres.

 LLOC : Torre del Libro (1896) - c. Hortal, 9
 TRANSPORT : Bus 28, 87, 92 i 129 - Metro L5 El Coll-La Teixonera
 HORARI : Només vista exterior
 MAPA GOOGLE

 LLOC : Carrer Hortal
 TRANSPORT : Bus 28, 87, 92 i 129 - Metro L5 El Coll-La Teixonera
 HORARI : Lliure
 MAPA GOOGLE

10. Torrent i font del Paradís

El torrent del Paradís era el curs d'aigua més important (quan plovia) que baixava del turó del Coll, en un profund fondal per l'actual passatge Sigüenza traspassava diverses zones d'horta. Passat el carrer Ramon Rocafull, se l'anomenava "torrente de los Avellanos" i continuava pel carrer Sigüenza fins a traspassar el carrer Lluís Marià Vidal i d'allà muntanya avall travessant l'actual rambla del Carmel i s'unia al torrent del Carmel al carrer Llobregós per formar el torrent de Carabassa.
On actualment hi ha el passatge Sigüenza en un entorn absolutament diferent hi havia la font del Paradís. En un plànol de Vicenç Martorell dels anys trenta del segle passat, es pot veure la font, una bassa, un lloc amb fogons i un espai on diu "campo" amb una traça de tancat per entrar-hi. Amb una mica d'imaginació podem endevinar on era la font, el fondal que ocupava... Devia ser un lloc agradable per anar a buscar aigua i fer-hi fontades.

 LLOC : c. Murtra amb ptge. Siguenza
 TRANSPORT : Bus 87 i 119
 HORARI : Lliure
 MAPA GOOGLE

11. Can Grau

Can Grau era una heretat d'explotació agrària regentada per masovers, alhora que casa d'estiueig per als propietaris, amb un probable origen al segle XVI. Tota la finca era molt extensa i llindava amb les propietats de can Móra, ca l'Andalet (tocant a la Clota), entre d'altres.
La casa a finals del segle XIX tenia capella, cellers, tres mines d'aigua (conduïda per aqüeductes des del naixement de les fonts). En aquesta època les terres de can Grau tenien vinyes, horta, ametllers, garrofers, etc. El 1900 es va crear el Patronato de Cultura y Beneficencia de Nuestra Señora del Carmelo, ubicats a la capella de Can Grau perquè els habitants de les cases de la incipient barriada poguessin tenir el seu servei religiós i no haver-se de traslladar a la parròquia de Sant Joan d'Horta. En aquests moments el propietari era Alexandre de Bacardí i la finca tenia una superfície d'uns 140.000 m2.
Edificades totes les seves terres i amb l'especulació urbanística dels anys seixanta, can Grau va quedar encaixonada a l'interior de l'illa formada pels carrers Bernat Bransí, Pantà de Tremp, Moratín i Ramon Rocafull. Llavors ja estava en estat de degradació important i s'havia dividit en diverses vivendes. Degut al seu estat lamentable es va enderrocar el 2006.

 LLOC : c. Bernat Bransi amb Ptge. Calafell
 TRANSPORT : Bus 86, 87 i 119 - Metro L5 Carmel
 MAPA GOOGLE

12. Passatge Calafell

Dedicat a Jaume Calafell antic propietari de Can Grau.

Esvoranc. L'esfondrament del Carmel va ser un moviment de terres amb el resultat d'un gran esvoranc, de 35 metres de profunditat i 30 de diàmetre, creat per accident en la construcció d'un túnel el 27 de gener de 2005. Aquesta construcció es feia per l'ampliació de la línia V del metro. La zona afectada va ser al passatge Calafell, 10, amb un garatge i un bloc de pisos que van resultar greument danyats, que es va haver d'enderrocar. Més tard es van enderrocar quatre immobles més.
Com a conseqüència d'aquest accident, es van desallotjar les famílies de 84 edificis (500 habitatges) i 2 col·legis, amb un total de 1057 persones afectades. Més tard es van haver de fer feines d'estabilització del terreny omplint l'esvoranc amb formigó i d'altres actuacions. Pel que fa a la prolongació del metro, l'esfondrament va causar un retard de dos anys en l'execució de les obres, i va conduir a una crisi social i política sobre la seva gestió.

 LLOC : Ptge. Calafell
 TRANSPORT : Bus 86, 87 i 119 - Metro L5 Carmel
 HORARI : Lliure
 MAPA GOOGLE

 LLOC : Esvoranc - Ptge. Calafell, 12
 TRANSPORT : Bus 86, 87 i 119 - Metro L5 Carmel
 HORARI : Lliure
 MAPA GOOGLE

13. Monument a les Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals van ser unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts de diversos països del món per lluitar a la Guerra Civil, a favor de la República i contra el feixisme. Les Brigades Internacionals van participar a la guerra com a unitats de xoc, fins que el 23 de setembre de 1938 es van retirar del conflicte a causa de la pressió de la comunitat internacional.
El 28 d'octubre de 1938, el govern de la República va organitzar un multitudinari acte de comiat a Barcelona, on van desfilar els soldats internacionals que marxaven del país. Cinquanta anys després, el 28 d'octubre de 1988, per iniciativa de l'associació nordamericana Spanish Civil War Historical Society, es va inaugurar a la boca nord del túnel de la Rovira, el monument David i Goliat (obra de l'escultor Roy Schifrin) per homenatjar tots els brigadistes internacionals. Al peu del monument, s'hi poden llegir uns fragments del discurs de comiat que Dolores Ibárruri, "la Pasionaria", els va dedicar.

 LLOC : c. Ciències, 57
 TRANSPORT : Bus 10, 39 i 87
 HORARI : Lliure
 MAPA GOOGLE

Itinerari i notes: Carlota Giménez i Carles Sanz

Inici de sessió / Alta d'usuari